La plantilla de Pirelli aprova el preacord de l´expedient de regulació amb el 72% dels vots

Es preveia una votació molt més disputada, però, al final, el 72,7% dels treballadors que van votar a la consulta sobre el preacord de l´expedient de regulació d´ocupació presentat per Pirelli va donar el seu sí. Vist per a sentència.

CARLES BLAYA / MANRESA
La votació, que va començar divendres i es va tancar ahir a les 2 del migdia, va ser la més concorreguda en molts anys a la planta manresana de la multinacional, ja que el 78,3% (753 en total) dels 961 treballadors de la factoria van dipositar vot a les urnes. D’aquests 753, 746 van emetre vots vàlids, que es van repartir en 543 pel sí, 176 pel no i 27 en blanc. Al còmput dels resultats de Manresa s’hi van sumar, a mitja tarda, el de la votació dels 45 empleats de les oficines de Barcelona; allà es van donar 31 vots a favor del preacord, 5 de negatius i 2 en blanc.
Amb aquest resultat queden aprovades les condicions pactades el 30 de desembre pel comitè i l’empresa per a l’acomiadament de 257 treballadors: prioritat del criteri de voluntarietat; serveis d’outplacement; possibilitat d’ocupar llocs vacants a les plantes de Pirelli de Xina, Romania i Brasil; un pla de prejubilacions per als treballadors a partir de 57 anys; i 55 dies per any treballat, amb un màxim de 51 mensualitats i 180.000 euros, per a la resta. A més, el preacord preveu garanties perquè els possibles expedients que es puguin presentar en els propers sis anys es resolguin amb les mateixes condicions que les actuals.
Després de conèixer-se els resultats, el president del comitè d’empresa, Jaume Vila, confirmava que s’esperava «un resultat molt més ajustat», i afirmava que el sí a les condicions és «un mal menor. Mai no és bo que hi hagi rescissions de contractes, però es faran en unes bones condicions». Per a Vila, el sí ampli s’ha d’atribuir al fet que «la gent ha fet servir el cap, perquè no hi ha gaires acords amb aquestes condicions a Catalunya». En els sindicats majoritaris, CCOO i UGT, hi havia certa satisfacció pel sí, matisada per la gravetat de les circumstàncies. Per a Santi Vidal, de CCOO, «aquest era l’únic resultat possible; qualsevol altre hauria estat perjudicial». Per a Vidal, el sí a un acord que inclou garanties de futur és com si «avui [per ahir] Pirelli hagués començat a tancar, però més enllà de Pirelli hi ha vida». Ildefons Martínez, d’UGT, celebrava no «haver-nos de posar en mans de l’administració», que és el que hauria portat el no. També Joan Oller, d’USOC, valorava positivament el resultat, i l’atribuïa al fet que «la gent ha volgut anar sobre segur; el no era una aventura».
Només la CGT, que ja no va signar el preacord, n’havia demanat el no. Ahir, Francisco Pino assumia que la votació havia estat «justa i democràtica», però argumentava que «a partir d’ara estem exposats a qualsevol amenaça per part de l’empresa, perquè podran presentar un nou expedient quan vulguin». Per a Pino, la diferència en el resultat es deu «a les coaccions dels sindicats majoritaris, perquè deien que si sortia ‘no’ els acomiadaments es farien amb 40 dies. Però aquest és un expedient injust, que no té causes provades».
Sigui com sigui, el procés negociador haurà deixat un mal gust al si de la plantilla i també del comitè. Per a Santi Vidal, «hi haurà un abans i un després d’això en el tracte entre sindicats». Vidal qualificava de «poc democràtica la CGT, que divendres passat va venir a rebentar una assemblea tirant ous». Des de la CGT, la queixa ahir era per com es van haver d’obrir les cinc urnes ubicades a la porteria de la fàbrica: es van haver de forçar després que divendres se’n van guardar les claus en un sobre segellat. A l’hora de fer-los servir, els sobres no apareixien. Per a la CGT, hauria calgut esperar que apareguessin (que ho van fer a mig recompte) per procedir a l’obertura. Els altres sindicats van preferir avançar feina.

REGIO7.CAT