CARLES BLAYA / MANRESA El llarguíssim procés de l’expedient de regulació d’ocupació de la planta manresana de Pirelli va arribar ahir al final. I va suposar un colofó trist i dramàtic per als afectats, que van conèixer de la manera més crua quina és, des d’ahir, la seva situació laboral: acomiadats. Ho van saber d’una manera «vergonyosa», en un qualificatiu que va fer fortuna entre els nombrosos treballadors que es van concentrar ahir davant la multinacional: als afectats se’ls va prohibir l’entrada a les instal·lacions. I punt. Des de l’empresa no es va voler fer cap comentari sobre aquest inusual i, «a traïció», procediment. Aquest diari va buscar alguna resposta, que no va obtenir, a la direcció de Manresa, a la central italiana i al gabinet jurídic de Miquel Roca Junyent, que és qui ha negociat l’expedient per part de Pirelli.
Els fets van ser aquests: passaven pocs minuts de les 12 del migdia quan la presència d’una dotzena d’agents de dues empreses privades de seguretat a la porteria de la planta va alertar els treballadors que hi havia a l’interior de les instal·lacions. Una altra visita de polítics, van reconèixer haver pensat alguns. Però s’equivocaven. Els agents es van situar rere els tres torns d’entrada a la fàbrica per esperar els treballadors que havien d’incorporar-se a la 1 del migdia. Dels tres torns, només un va quedar operatiu. Es volia que s’accedís a la fàbrica d’un en un. A mesura que els treballadors anaven arribant a la feina, amb bosses d’entrepans i els estris habituals per a un llarg dia de treball, la seguretat contractada per a l’ocasió els demanava la targeta d’identificació i, en alguns casos, també el DNI. Els agents comprovaven si el nom figurava o no en la llista dels acomiadats. Als que no hi eren, se’ls obria la porta de la fàbrica; als que hi constaven, se’ls negava l’entrada i se’ls lliurava una carta, on es podia llegir: «mitjançant aquest escrit, la direcció de l’empresa li comunica que a partir d’avui queda dispensat de continuar prestant els seus serveis a l’empresa fins al 31 de gener del 2009. Li garantim que percebrà el seu salari fins a aquest dia».
Amb aquesta carta a les mans, una trentena llarga de treballadors (dels dos-cents, aproximadament, d’aquest torn) ja no va poder accedir a la factoria. Va haver-hi moments de molts nervis, amb el trencament d’un vidre d’una finestra de l’entrada. La indignació i la tristesa es van barrejar en unes escenes dramàtiques a la plaça de Joan Baptista Pirelli: els acomiadats acabaven d’assabentar-se de la seva situació «com si fóssim delinqüents», va dir, commogut, Andrés Barrera, un manresà de 47 anys amb més de nou anys d’antiguitat a l’empresa. Mentre a fora la incredulitat i la ràbia anaven creixent, a l’interior de les instal·lacions els treballadors van decidir aturar la producció en solidaritat amb els acomiadats. Durant el dia no es treballaria. A la direcció de l’empresa van fer els ulls grossos.
«Això és denigrant. No sabíem com es farien els acomiadaments, però ningú no s’esperava que fos així», va dir Dani Fernández, de la CGT, l’únic dels quatre sindicats amb representació al comitè d’empresa que no va signar el preacord per l’expedient, ratificat per àmplia majoria, el 15 de gener passat, pel conjunt de la plantilla. La CGT i la USOC van ser els dos únics sindicats amb presència, ahir, davant la fàbrica de Pirelli. De fet, l’absència de representació dels dos sindicats majoritaris, CCOO i UGT, durant una bona part de la jornada va afegir més llenya al foc de la indignació dels treballadors concentrats davant Pirelli.
«Ens han tractat com gossos», va afirmar Sònia Viñas, una de les afectades per l’expedient. Viñas no va saber-ho en arribar a la fàbrica, sinó en sortir del seu torn de treball. I és que mentre l’empresa negava l’entrada a les instal·lacions als primers afectats, representants de la CGT tornaven de la seu territorial del departament de Treball, a Barcelona, amb la llista completa dels acomiadats. Pel camí, ja van anar fent saber als treballadors quin seria el seu futur. La Sònia ho va saber així. La pitjor notícia per a aquesta treballadora va ser, però, que també el seu marit, Ivan Martínez, es quedava sense feina. Entre els dos sumaven més de setze anys d’antiguitat a l’empresa. I ara sumaran dos subsidis d’atur a l’economia familiar.
La possibilitat que cap matrimoni no fos afectat doblement per l’expedient va ser reclamada durant la negociació amb la multinacional. Va ser en va, com es va veure ahir, ja que diverses parelles van viure la mateixa situació que la Sònia i l’Ivan. També Sergi Cartoixà i la seva dona, Maribel, ambdós amb més de catorze anys d’antiguitat, van quedar-se ahir sense feina. En un parell de casos, ni la decisió del marit de presentar-se voluntari als acomiadaments per assegurar, previsiblement, el lloc de treball de la seva esposa no va servir de res. Tots dos van acabar al carrer.
Per a Sònia Viñas, el d’ahir va ser un tristíssim final per a la relació que la seva família ha tingut durant tres generacions amb Pirelli: el seu avi i el seu pare s’hi van jubilar. Jaume Serra hi estava encaminat, després de vint anys de treball a Pirelli, que ahir van quedar estroncats. «Tinc dos fills i cap alternativa de treball», va dir Serra, visiblement afectat.
Maria Jesús Latre, afiliada a la CGT i una treballadora molt activa en les protestes per l’ERO, com es va poder comprovar en la darrera de les assemblees de treballadors, ja s’esperava la notícia que se li va confirmar ahir: «he estat molt crítica, i ja m’ho temia. Aquesta setmana estic de festa. Per això, quan diumenge vaig sortir de la fàbrica ja ho vaig fer com si fos l’últim dia». Ahir es va acabar una relació de set anys amb Pirelli: Latre va deixar Denso per anar a treballar a l’empresa on ho havien fet els seus pares. Mentre intentava consolar altres companyes afectades per l’expedient no podia creure la manera com s’havia fet la comunicació: «ens van dir que no hi hauria acomiadaments traumàtics». Ahir, tota la plaça de Pirelli era l’escenari d’«un trauma», com va dir Jaume Serra. Maria Jesús Latre adreçava les seves crítiques també al comitè d’empresa: «no haurien d’haver permès això. De Pirelli ens ho podíem esperar tot, però dels nostres companys...?».
Pels volts de les dues del migdia van arribar a la plaça de Joan Baptista Pirelli els dos representants de la CGT que havien anat a Barcelona a buscar la llista d’afectats. Immediatament van ser envoltats per treballadors, que buscaven noms d’amics i familiars a la llista. Altres treballadors que havien estat alertats de l’acomiadament intempestiu es van traslladar fins a les instal·lacions de Pirelli per saber quin seria el seu futur.« Estàs salvat!», va anunciar un operari a un company per telèfon. Els qui no havien tingut aquesta sort buscaven consol, plorosos, entre els abraços dels seus companys.
Segons Xavier de Gregorio, representant de la CGT a la multinacional italiana, aquest sindicat, apartat de les reunions del comitè sobre l’expedient en no haver signat el preacord, va decidir desplaçar-se ahir a Barcelona per comprovar l’estat del procés. Un dia oportú per fer-ho, com van poder comprovar en arribar a la delegació de Treball, on ja se’ls va lliurar la llista dels afectats, que la multinacional havia entrat oficialment ahir al matí. Per part de l’empresa, només la directora de Relacions Laborals, Purificación Álvarez, va atendre els representants de la CGT, als quals, segons aquest sindicat, no va saber donar explicacions del procediment emprat per la multinacional.
Més tard, al vespre, en l’hora d’entrada del torn de nit, es van repetir les mateixes situacions de desconcert entre els (ja pocs) treballadors no avisats dels acomiadaments. De nou, una llarga cua de persones es va formar davant l’únic torn d’entrada, on els agents de seguretat obligaven a mostrar la targeta d’identificació i el DNI. «Ni tan sols no ens ha comunicat l’acomiadament l’empresa i ho han hagut de fer uns de seguretat», es va queixar un dels afectats. «Com si anéssim a l’escorxador» i «tractats com gossos després de tants anys aquí» eren dues de les expressions que se sentien entre els treballadors, palpablement dolguts pel tracte rebut el seu últim dia a Pirelli.
En un dels únics moments tensos de la jornada, un treballadors (no afectat per l’ERO) va alterar-se davant els agents de seguretat, dins la porteria de l’empresa, en un incident sense conseqüències però que va provocar l’arribada a la factoria d’una dotació dels Mossos d’Esquadra

CARLES BLAYA / MANRESA
La votació, que va començar divendres i es va tancar ahir a les 2 del migdia, va ser la més concorreguda en molts anys a la planta manresana de la multinacional, ja que el 78,3% (753 en total) dels 961 treballadors de la factoria van dipositar vot a les urnes. D’aquests 753, 746 van emetre vots vàlids, que es van repartir en 543 pel sí, 176 pel no i 27 en blanc. Al còmput dels resultats de Manresa s’hi van sumar, a mitja tarda, el de la votació dels 45 empleats de les oficines de Barcelona; allà es van donar 31 vots a favor del preacord, 5 de negatius i 2 en blanc.
Amb aquest resultat queden aprovades les condicions pactades el 30 de desembre pel comitè i l’empresa per a l’acomiadament de 257 treballadors: prioritat del criteri de voluntarietat; serveis d’outplacement; possibilitat d’ocupar llocs vacants a les plantes de Pirelli de Xina, Romania i Brasil; un pla de prejubilacions per als treballadors a partir de 57 anys; i 55 dies per any treballat, amb un màxim de 51 mensualitats i 180.000 euros, per a la resta. A més, el preacord preveu garanties perquè els possibles expedients que es puguin presentar en els propers sis anys es resolguin amb les mateixes condicions que les actuals.
Després de conèixer-se els resultats, el president del comitè d’empresa, Jaume Vila, confirmava que s’esperava «un resultat molt més ajustat», i afirmava que el sí a les condicions és «un mal menor. Mai no és bo que hi hagi rescissions de contractes, però es faran en unes bones condicions». Per a Vila, el sí ampli s’ha d’atribuir al fet que «la gent ha fet servir el cap, perquè no hi ha gaires acords amb aquestes condicions a Catalunya». En els sindicats majoritaris, CCOO i UGT, hi havia certa satisfacció pel sí, matisada per la gravetat de les circumstàncies. Per a Santi Vidal, de CCOO, «aquest era l’únic resultat possible; qualsevol altre hauria estat perjudicial». Per a Vidal, el sí a un acord que inclou garanties de futur és com si «avui [per ahir] Pirelli hagués començat a tancar, però més enllà de Pirelli hi ha vida». Ildefons Martínez, d’UGT, celebrava no «haver-nos de posar en mans de l’administració», que és el que hauria portat el no. També Joan Oller, d’USOC, valorava positivament el resultat, i l’atribuïa al fet que «la gent ha volgut anar sobre segur; el no era una aventura».
Només la CGT, que ja no va signar el preacord, n’havia demanat el no. Ahir, Francisco Pino assumia que la votació havia estat «justa i democràtica», però argumentava que «a partir d’ara estem exposats a qualsevol amenaça per part de l’empresa, perquè podran presentar un nou expedient quan vulguin». Per a Pino, la diferència en el resultat es deu «a les coaccions dels sindicats majoritaris, perquè deien que si sortia ‘no’ els acomiadaments es farien amb 40 dies. Però aquest és un expedient injust, que no té causes provades».
Sigui com sigui, el procés negociador haurà deixat un mal gust al si de la plantilla i també del comitè. Per a Santi Vidal, «hi haurà un abans i un després d’això en el tracte entre sindicats». Vidal qualificava de «poc democràtica la CGT, que divendres passat va venir a rebentar una assemblea tirant ous». Des de la CGT, la queixa ahir era per com es van haver d’obrir les cinc urnes ubicades a la porteria de la fàbrica: es van haver de forçar després que divendres se’n van guardar les claus en un sobre segellat. A l’hora de fer-los servir, els sobres no apareixien. Per a la CGT, hauria calgut esperar que apareguessin (que ho van fer a mig recompte) per procedir a l’obertura. Els altres sindicats van preferir avançar feina.

REGIO7.CAT

CARLES BLAYA / MANRESA La plantilla de Pirelli vota a partir d’avui si aprova o no el preacord sobre l’expedient de regulació d’ocupació a què van arribar l’empresa i el comitè. Es preveu que sigui una votació renyida, perquè els punts de vista són radicalment oposats i hi ha molta crispació entre els treballadors. Ahir al matí, en l’assemblea informativa convocada pels sindicats per explicar els detalls del preacord (que han signat CCOO, UGT i la USOC; no la CGT), es van sentir alguns crits i insults contra el comitè, i a les acaballes de la trobada es van llançar ous contra la taula on s’asseien els representants sindicals i també contra els cotxes de dos representants de CCOO.
Durant l’assemblea, els sindicats majoritaris, CCOO i UGT, van defensar el preacord a partir de dos grans arguments: les condicions de voluntarietat amb què es poden fer les 257 baixes que pretén l’empresa (el nombre inicial de 280 s’ha reduït per jubilacions, baixes i defuncions) i el fet que s’hagin aconseguit garanties per part de la multinacional que si hi ha més expedients els propers anys (i tot fa preveure que serà així) els acomiadaments es faran en les mateixes condicions que ara: 55 dies per any treballat i prejubilacions a partir dels 57 anys, entre d’altres.
En el si dels sindicats signants hi ha la convicció que aquest preacord és un mal menor, atesa la decisió manifesta de la multinacional d’anar reduint la seva producció de la planta de Manresa i, en un futur no gaire llunyà, canviar-ne l’activitat. «El preacord és negatiu perquè això és un expedient», va dir Santi Vidal, de CCOO, que va precisar que les condicions a què s’han arribat «són assimilables a les de qualsevol altra deslocalització que s’hagi fet a Catalunya els últims anys». Per a Leo Gómez, d’UGT, «cap acord no és bo», i va afegir que en cas que es voti no, «la Generalitat decidirà, i ja ha avisat que el que decideixi no agradarà ningú». Les incògnites sobre què passaria si la plantilla votés no, van surar en l’assemblea, dividida entre els qui consideren que el preacord és alguna cosa a què agafar-se i els qui prefereixen la incertesa del no perquè mantenen que l’expedient és il·legal. És la posició de la CGT, per a qui Pirelli «ni ha demostrat les causes de l’expedient ni ha presentat un pla de viabilitat».
En el torn de les intervencions dels treballadors, les preocupacions recurrents van ser quin escenari generaria un no, les condicions fiscals de les indemnitzacions, els honoraris dels experts sindicals per l’assessoria i la pressió de CCOO durant el tram final de la negociació per aconseguir una millora per als prejubilables. Al final, les intervencions van sortir de to i, al marge de la megafonia, es van sentir crits de «traïdors» adreçats al comitè. A fora esperaven ous. I dilluns, el resultat de la votació

REGIO7 .CAT